M. Carme Junyent (ed.), Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou

«Canviem el món i canviarà la llengua»

#CarmeJunyent #SomdonesSomlingüistes #Sommoltes #Diemprou #eumoeditorial #llengua #català #llenguatgeinclusiu #feminisme #llegeixoautores

📖 En castellà, al segle XVIII, va aparèixer el so jota. Evidentment no va aparèixer d’un dia per l’altre ni de manera homogènia. Els textos de l’època són plens de grafies estranyes per plasmar aquell so, que segurament no tothom sentia ni pronunciava alhora i que va trigar temps a quedar establert. Un cop establert el so jota, el desgavell ortogràfic dels textos es va resoldre fàcilment (amb excepcions, és clar, «intelijencia dame el nombre exacto de las cosas»).

Tinc l’esperança que ens trobem en un moment de canvi en què les dones ens incorporem a espais en què abans no hi érem i que la societat es fa més igualitària, i potser per això hi ha desgavell als textos i proliferen opcions lingüístiques que molta gent s’entesta a aplicar tot i que molts lingüistes avisem que no funcionen. Si passa com amb l’aparició del so jota en castellà, quan la igualtat estigui ben establerta, la llengua s’hi adaptarà i aquest desgavell quedarà resolt.

Per exemple, Angela Merkel ha governat Alemanya del 2005 al 2021, setze anys. Segurament això vol dir que bona part dels joves del país, i també dels no tan joves, en pensar en el concepte ‘canceller’ els ve al cap Merkel, una dona. Aquí, que només hem tingut presidents homes, ja podem debatre si hem de dir «el president i la presidenta», «el/la president/a», «els i les presidents», «la persona president», «el personal de presidència», «lis presidentis», etc., que mentre no tinguem dones presidentes pensarem que els presidents són homes. Canviem el món i, si cal, la llengua també canviarà. 📖