Maggie O'Farrell, Hamnet
«Durant la dècada del 1580, una parella que vivia a Henley Street, Stratford, va tenir tres fills: la Susanna i, després, el Hamnet i la Judith, que eren bessons. El nen, el Hamnet, va morir el 1596, quan tenia onze anys. Uns quatre anys després, el pare va escriure una obra de teatre titulada ‘Hamlet’»
#MaggieOFarrell #Hamnet #laltraeditorial #llegeixoautores #llegirencatalà #novela #Shakespeare
✒ Maggie O’Farrell ens endinsa en la vida de la família de Shakespeare, ens mostra casa seva, la vila de Stratford al segle XVI, l’amor que neix, els fills que creixen, la saviesa natural de la seva dona… I ens encara amb un dels temes més delicats i difícils de digerir tant a la vida com a l’art: la mort d’un nen.
La mort de Hamnet, de qualsevol infant, és aclaparadora, creix des de l’estómac fins al cervell com una bombolla negra, absorbent, asfixiant. Avancem per la novel·la preguntant-nos, al costat de la mare i les germanes de Hamnet, com podem viure enmig d’aquestes absències enormes i pertorbadores.
El pare del nen, l’autor de ‘Hamlet’, no apareix anomenat pel nom en cap cas, és només el pare, el marit, el tutor… i, despullat del seu nom cèlebre, es converteix en només un home. O’Farrell omple la seva empremta d’humanitat i així aconsegueix arribar a la condició humana autèntica i universal.
No sabem si, d’aquí a cinc segles (en cas que encara hi hagi món, en cas que encara hi hagi persones amb la capacitat de recordar), Maggie O’Farrell serà recordada, però segurament Shakespeare no es perdrà mai, en part gràcies a novel·les com aquesta, que fan que la literatura estigui viva, que fan que autors i lectors es vegin en el mirall de la vida: una meravella i alhora una maledicció. ✒