Siri Hustvedt, Allò que vaig estimar

«Per a ell les històries eren com la sang que circula dins d’un cos: camins d’una vida. […] Al capdavall, fabriquem històries a partir del fugaç material sensorial que ens bombardeja constantment, una sèrie fragmentada d’imatges, converses, olors i el tacte de les coses i de les persones. N’esborrem la majoria per poder viure amb un cert ordre, i la reorganització de la memòria es reprodueix fins que ens morim»

#SiriHustvedt #Allòquevaigestimar #angle_editorial #WhatILoved #Todocuantoamé #PremioPrincesadeAsturiasdelasLetras2019 #llegirencatalà

🖌 A ‘Allò que vaig estimar’ Leo Hertzberg, historiador de l’art, ens explica la seva història i ens convida a resseguir les línies, línies que marquen el que és dins i el que és fora, els límits entre l’art i la realitat, les fronteres per les quals els personatges entren i surten de les pintures i el lector entra i surt de la ficció. En resseguir amb els dits les línies dels dibuixos trobem els gestos de les mans de qui els ha dibuixat, acariciem les línies de la felicitat i del dolor per trobar les narratives ocultes d’una felicitat i un dolor comuns.

En Leo diu que la barreja forma part del món, i el món passa a través nostre: menjar, llibres, imatges, altres persones… No som éssers aïllats, sempre ens estem barrejant, per això el llibre aprofundeix l’amistat, la mort, l’anàlisi dels pensaments, de l’art i de les malalties mentals, la traïció i l’amor. 🖌