Ursula K. Le Guin, Els desposseïts
«Per què sembla tan bonica? (…) Encara que sabem que és un planeta igual que aquest, només amb un clima millor i gent pitjor; encara que sabem que són tots propiedors, i que lluiten en guerres, i que fan lleis, i que mengen mentre d’altres es moren de gana, i que malgrat tot envelleixen i tenen mala sort i genolls reumàtics i ulls de poll als peus com la gent d’aquí… Sabent tot això, per què encara sembla tan feliç…»
#UrsulaKLeGuin #Elsdesposseïts #Raig_Verd #TheDispossessed #losdesposeídos #Ciènciaficció #llegeixoautores #llegirencatalà
🌌 ‘Els desposseïts’ contraposa dos mons: Urras, un sistema capitalista, individualista, patriarcal i amb grans diferències entre classes socials, i Anarres, la idea de l’anarquisme feta carn, una societat sense diners, que funciona sense jerarquies, a través de la col·laboració.
Acompanyem Shevek, un físic anarresti que vol la solidaritat entre Urras i Anarres, en un viatge interestel·lar que ens permet endinsar-nos en els dos mons i enfrontar-nos a les seves contradiccions.
Educat en la cultura d’Anarres, una civilització molt desenvolupada en què es renuncia als desitjos personals per al bé comú, en què es treballa perquè a la gent li agrada fer coses i no per diners, en què ningú no posseeix res que es pugui robar, Shevek arriba a Urras i, malgrat les comoditats i luxes amb què el reben, amb els seus ulls veiem l’absurditat de les operacions del capitalisme i del patriarcat, les lluites, les competicions, la gent que malbarata menjar mentre altres es moren de gana.
Mentre a Urras s’acontenten a viure en una presó mentre puguin posseir prou coses, a Anarres no tenen res i així són lliures: tot el que tenen és el que són i el que donen.
Acostumats a la cursa vers una felicitat de vegades sense sentit, en què temem el dolor i intentem fugir-ne, amb en Shevek aprenem que qui pateix és el jo i que l’única manera de salvar-nos del dolor és transcendir-lo, anar més enllà del jo i trobar la realitat de la vida en l’amor i la solidaritat. Al cap i a la fi la vida i la bellesa no es poden guanyar. 🌌