Vivian Gornick, Mirar-nos de cara

«Vaig veure el que les feministes visionàries havien vist aquests últims dos-cents anys: que el poder sobre la pròpia vida només arriba amb el domini constant del propi pensament»

#VivianGornick #Mirarnosdecara #laltraeditorial #assaig #feminisme #solitud #ApproachingEyeLevel #Mirarsedefrente

👁 Aquesta col·lecció d’assajos esgrana el sentiment de solitud, els anhels insatisfets, la incapacitat de comunicar-se, ombres i ansietats, pors i depressió, i, sobretot, mostra la manera d’enfrontar-s’hi, d’autodescobrir-se, de desencadenar canvis interiors, de transitar del bloqueig al desbloqueig.

Vivian Gornick es mosta com una dona que es pren la seva intel·ligència seriosament, que fa un esforç diari per endreçar, ampliar i fer útils els pensaments perquè sap que és l’única manera d’entendre’s i conèixer-se un mateix, de trobar el propi lloc i l’espai per a les pròpies paraules, de tenir força i estar connectat, de prendre’s les coses que passen amb equanimitat, de ser lliure.

Descriu la solitud i la depressió com a manca de vida interior i manifesta que «només la pròpia ment en acció trenca la solitud del jo»: és la companyia pròpia la que permet viure una vida agradable.

I malgrat tot això, o justament per tot això, no és un llibre solitari: hi desfilen personatges diversos, alguns de grisos i d’altres de llampants, perquè, quan trenques la solitud del jo, la presència dels altres dona sentit a les coses. I alguns dels personatges ens donen consells ben interessants: «Quan era jove, els homes eren el plat principal: ara només són un condiment. Et recomano que arribis a aquest estat tan aviat com puguis. La vida només llavors és suportable.» 👁